Vivim en un mon màgic però hem perdut la capacitat de veure’lAldo Pellegrini

Avui, si aneu a veure la cavalcada dels reis mags, comprovareu que el nostre mon és un lloc màgic, on els somnis es poden fer realitat, on no importa el que passi, on la il·lusió i la fantasia hi son presents.
És clar que això no ho veure’m si no sabem mirar-ho.

Aquesta és la nit mes màgica de l’any, la nit en què tot és possible, en què els problemes s’obliden o desapareixen.
És clar que això no ho veure’m si no sabem mirar-ho.

I perquè no sabem mirar-ho? Perquè no sabem veure-ho? Doncs perquè mirem cap al lloc o des del lloc equivocat.

Avui és el dia en què hem de mirar les coses des dels ulls dels nens, dels mes petits, aquells éssers diminuts que encara tenen innocència en la seva mirada i que, al veure passar els reis, obren la boca i els ulls per deixar anar una rialla, un somriure ple de vida.

Avui toca mirar amb ulls de nen, ens hem de permetre fer-ho, perquè ells varem ser un dia nosaltres i avui, és l’ocasió perfecta per tornar a tenir un moment d’alegria i d’il·lusió corrent pel nostre cos.

Jo penso passar-me tot el dia d’avui observant els somriures i la il·lusió dels mes petits, perquè segur que se m’encomana alguna cosa.

Bona nit màgica!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada