Una persona sense sentit de l’humor és com un cotxe sense amortidor: totes les pedres del camí el fan sacsejarHenry Ward Beecher

Si, és ben cert. Riure, riure i riure.

Riure del que està passant. Riure del que ens va preocupar tant però després es va solucionar. Riure amb els altres. Riure’ns de nosaltres mateixos.

Vivim en un mon on la gent ha deixa’t de riure. Pel carrer tothom va amb cara llarga, pensant en els problemes i al mínim contratemps la gent salta, s’enfada i es posa a discutir.

L’Emilio Duró, dona una dada en les seves conferències que diu que: la NASA per seleccionar els astronautes que aniran a l’espai, mesura, entre d’altres coses, el coeficient d’optimisme. Perquè la gent alegre és gent optimista, perquè la gent optimista és gent alegre.

És cert que els fets que ens envolten ens causen preocupacions i de rebot mal humor, però, cal que perdem l’humor? Cal que deixem de riure? Cal que ens preocupem tant per tot?

Jo crec que no i, amb el vostre permís, acabo amb una frase que també diu el Sr. Duró amb molt d’humor i que espero que també l’agafeu d’aquesta forma:

No cal que ens preocupem tant per la vida, perquè ningú surt viu d’ella.

Ara, si us plau, rieu!
Visiteu l’enllaç:
Conferència Emilio Duró (Optimismo e ilusión)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada