Si no t’atreveixes a obrir les teves portes i travessar-les… mai sabràs que hi ha de l’altre costat. Anònim

De nou una frase que ens parla de la por, aquesta companya de viatge que no fa res mes que fer-nos la traveta.

Pot ser ens han passat coses a la vida que ens fan ser prudents, que ens fan mirar amb uns ulls ben oberts allò que volem fer, però hi ha dues formes de ser prudents: amb serenor o amb por absoluta.

Malauradament els esdeveniments passats ens omplen de pessimisme i no ens atrevim a obrir de nou una porta, però que passa si la deixem tancada? Doncs que potser ens estem perdent una alenada d’aire fresc que ens torni a motivar i que ens doni bons resultats.

Diuen que en un cap ple de pors no hi ha espai per als somnis. Aquesta afirmació és tan real que si proveu a buidar-vos de por, a obrir portes de nou, els vostres somnis, les vostres il•lusions veuran nova llum i començaran a caminar.

Si, sempre podem ensopegar altra vegada, però no és millor això que no passar per aquesta vida sense haver fet res del que volíem?

Obriu portes!

De braços abertos

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada