Si exageréssim les nostres alegries igual que fem amb les nostres penes, els nostres problemes perdrien importànciaAnatole France

No em direu que no està ben clar el pensament d’avui. Fem grans, sense voler-ho moltes vegades, les nostres desgracies o els records de les nostres desgracies.

Només hem de veure la tele o llegir el diari cada dia. Com és que costa tant trobar notícies bones, alegres o positives?

Doncs perquè de la desgracia s’ha fet tot un estil de vida. Diuen que es notícia allò que surt de la normalitat, però no hi estic d’acord. Es notícia tot allò que surt de la normalitat i a mes a mes és dolent. Assassinats, guerres, catàstrofes, corrupció…

Jo crec que si es fes un telenotícies que parlés de coses bones tindria molta audiència, no? Be, potser no… però això no ho sabem i em temo que mai no ho sabrem.

Així que ens toca posar-nos a treballar a nosaltres. Ens toca fer de les nostres alegries les màximes de cada dia. Us asseguro que si parleu de coses alegres, ho encomanareu i se us acostarà gent amb bona energia. En canvi si només parlem de desgracies, sense que ens adonem, començarà a fugir la gent del nostre costat.

A mi, personalment, m’agrada molt mes estar content que trist. I a vosaltres?

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada