Recorda que un avui val per dos demàBenjamin Franklin

Deixar passar el temps per a què alguna cosa cicatritzi és una bona forma d’oblidar i de curar-se d’una mala experiència.
Ara bé, si aquesta experiència ve donada per un “enfado” amb algú a qui estimem, si el temps l’única cosa que pot fer és augmentar el neguit i els pensaments dolents, si el pas del temps sense que ningú faci un gest per solucionar-ho ens pot fer estar encara mes malament, per a què deixar passar tant el temps?.

Jo una vegada no vaig tancar una cosa que en va passar en la meva adolescència amb una amiga. Jo no li vaig donar importància.
Aleshores vaig marxar del meu poble i em vaig quedar a viure a Barcelona. Uns anys mes tard, per ser exactes 20 anys, me la torno a trobar i entre rialles i records, li demano perdó per allò que vaig fer.
Les llàgrimes rodolaven per la seva cara amb una emoció contagiosa.
Em va donar les gràcies perquè per fi havia pogut tancar aquella cosa que encara la neguitejava.

Ara he aprés que quan una cosa em neguiteja, quan el temps no fa res més que agreujar la meva incomoditat, tallo de rel amb el problema i em poso en acció.
Si estàs enfadat amb algú que estimes i això et fa estar malament, fes tu el pas per solucionar-ho.
No és submissió, és intel•ligència.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada