Quan siguis immune a les opinions i els actes dels altres, deixaràs de ser la víctima d’un patiment innecessariDels quatre acords de Miguel Ruiz

Permeteu-me que us posi avui un exemple exagerat:

Heu provat a sortir mai al carrer amb un nas vermell de pallasso a la cara?
Segurament no i no teniu pensat fer-ho.
Però potser algú si que ha pensat alguna vegada a fer alguna cosa que no dut a terme pel que diran.

Que passaria si jo, ara, al baixar de l’estudi de RAC1, passegés per la Diagonal amb un nas de pallasso posat?
Que la gent se’m quedaria mirant. Que alguns es burlarien, que altres em mirarien pensant que estic boig…Que alguns ni em veurien i a molts d’altres els hi faria treure un somriure.

I per què no ho faig? Perquè m’afecta més els pensaments negatius de la gent, aquells que puguin pensar que estic boig o que es burlin de mi, que no el bo que és treure somriures a la gent.

Doncs el mateix passa amb moltes coses. L’opinió o els fets dels altres ens arriben a afectar tant, que ho passem molt malament ja només pensant el que poden pensar o dir de nosaltres.
Feu una cosa: poseu-vos el nas de pallasso imaginari per agafar amb menys importància i amb més sentit de l’humor, les critiques sense cap fondament que us pugin fer els altres.

Us asseguro que al final del dia notareu que esteu millor.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada