Només quan sabem i entenem de debò que el nostre temps sobre la terra és limitat, comencem a viure cada dia amb la màxima plenitud, com si fos l’únic que tenimElisabeth Kubler

Jo no se si és que em faig gran o que, però aquesta sentència la tinc cada dia més i més clara. Viure cada instant de la meva vida com si fos l’ultim.
Com fer-ho? És molt mes senzill del que sembla i comparteixo amb vosaltres uns quants exemples de com ho faig jo:
Si algú està enfadat amb mi i això hem fa patir: Parlo amb la persona afectada, ho aclareixo i si tot va be, perfecte, si no va bé, doncs potser aquesta persona no és bo que estigui al meu costat.
Si pateixo pels diners: M’organitzo d’altra forma, dono prioritat a les meves necessitats i penso en positiu.
Si estic trist: Analitzo el perquè, miro de trobar solució i penso en què només jo puc canviar la tristor per alegria.
Si alguna cosa no em surt bé: penso que he aprés d’una errada que no haig de tornar a repetir.
I així amb tot. Cada instant hem de viure’l en positiu, treure de cada experiència alguna cosa que ens faci aprendre i, per sobre de tot, viure la vida, que és el mes gran regal que mai ens han fet.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada