No t’oblidis de fer allò que és important per fer allò que és urgent José Leiva

Estem a casa, al cotxe, al carrer… i de cop ens ha arriba un missatge al mòbil i correm a llegir-lo, a buscar el mòbil a un altra habitació, a remenar calaixos i bosses fins trobar-lo.

Estem en un sopar d’amics i de cop sona el mòbil, contestem de seguida, fins i tot si no coneixem el número.

I realment és tan urgent? És més important una trucada o un missatge que el fet d’estar sopar entre amics?

I com la persona que ens truqui sigui molt xerraire, ens pot tenir mitja hora al telèfon.

Mitja hora en la que deixem d’atendre a les persones que estan al nostre costat.

Hauríem de pensar el que realment és important per saber si hem de còrrer o no.
Proveu un dia a no agafar el telefon només soni o no mirar el missatge. Deixeu passar una bona estona, i, quan hagueu acabat la conversa amb la gent que teniu al costat, mireu el missatge i comprovareu, la majoria de vegades, que realment no era tan urgent.

No desatenguem als que estan presents per atendre als que estan absents.

Bon dia!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada