No caminis darrere de mi, puc no guiar-te. No caminis davant de mi, puc no seguir-te. Simplement camina al meu costat i sigues el meu amicAlbert Camus

Diuen què qui té un amic té un tresor. Esteu d’acord, no? Suposo que sí.
Els bons amics són aquelles persones que sempre hi són pel que faci falta. De vegades podem estar molt de temps sense parlar amb ells, però quan els necessites hi són.

Altres vegades els veiem cada dia i saps que sempre et faran costat.
Però també hi ha moments en què els amics ens diuen les coses ben clares, a la cara, sense amagar-se.
Això fa mal. Segur que sí. Però sabem, malgrat la rabieta que ens pugui produir al principi, que allò que ens diuen és per bé nostre, perquè ens estimen.

De les persones que passem, de les persones per les quals no sentim res especial, tant se’ns en dona el que diguin, facin o pensin. Ja s’ho faran.

Però dels amics no. Els amics volen que estiguem bé i quan ens diuen alguna cosa que no ens agrada sentir, no ho fan per molestar. Ho fan perquè realment volen que estiguem bé.

Cuidem els amics perquè, realment, són dels més grans tresors que tenim i tindrem.

“Amigo” -Roberto Carlos-

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada