Ningú pot ser esclau de la seva identitat; quan sorgeix una possibilitat de canvi, s’ha que canviarElliot Gould

“Estic fart de què tot sigui sempre igual!”
“No puc suportar mes viure així!”
“Sempre haig de fer el que volen els altres!”
“Si això no canvia no sé que farem!”

Us sonen aquestes frases? Segur que les sentiu cada dia, o fins i tot les digueu.

Doncs jo fa temps que estava ben fart de dir-les, així que em vaig posar mans a l’obra i vaig deixar de dir-les per passar a l’acció: Al canvi!

Si esperem que les coses canvien per art de màgia, jo, personalment, no sé on venen la vareta màgica.
El que si sé, és que si vull un canvi, per molta por induïda exterior o interiorment que tingui, per molta incertesa que en vulguin imposar, si vull un canvi haig de començar a fer-lo jo.

Si ens deixem arrossegar per la por, estem fallant-nos a nosaltres mateixos perquè mai canviarà res.
És que abans de tenir un fill, per exemple, sabem com serà o com li anirà la vida?
Si fos així, si volguéssim tenir la seguretat absoluta de què tot anirà bé, la natalitat seria inexistent.

Si vols un canvi, no et deixi portar per la por i posat mans a l’obra ara mateix.

Les coses només canvien si nosaltres comencem a canviar-les.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada