L’únic símbol de superioritat que conec és la bondatLudwig van Beethoven

Un dia un amic em va dir:
Joan, t’haig de confessar un problema que tinc i que em preocupa molt:
No puc barallar-me amb ningú perquè em sento malament. No sé fer-ho
sense quedar-me en estat de xoc i que em provoqui ganes de plorar aquesta situació.

No puc veure com algú ataca a algú altre, sense tenir la raó, i quedar-me
sense fer res. No puc patir que algú m’ataqui a mi, quan jo sé que no he fet res dolent
i, en defensar-me, no sentir-me malament.

No se barallar-me amb ningú sense que això em deixi trist.

I, això és un problema?- li vaig dir jo.
Això només vol dir que no t’agrada estar malament, no t’agrada atacar a ningú
i que no t’agrada que ningú, sense fonament t’ataqui.

Segur que et deus barallar molt poques vegades, no?
I el meu amic va dir: mai.

Doncs continua patint quan et baralles, no tinguis por, perquè això vol dir
que per les poques vegades que ho fas, no passa res.

I és cert. Si som dels que no ens agrada barallar-nos, si sabem solucionar els
problemes amb un somriure, sospesant les coses i som dels que intentem evitar
que es barallin els que estan amb nosaltres, estem d’enhorabona!

No som febles, som bons.

Deixa un comentari