L’únic símbol de superioritat que conec és la bondatLudwig van Beethoven

Un dia un amic em va dir:
Joan, t’haig de confessar un problema que tinc i que em preocupa molt:
No puc barallar-me amb ningú perquè em sento malament. No sé fer-ho
sense quedar-me en estat de xoc i que em provoqui ganes de plorar aquesta situació.

No puc veure com algú ataca a algú altre, sense tenir la raó, i quedar-me
sense fer res. No puc patir que algú m’ataqui a mi, quan jo sé que no he fet res dolent
i, en defensar-me, no sentir-me malament.

No se barallar-me amb ningú sense que això em deixi trist.

I, això és un problema?- li vaig dir jo.
Això només vol dir que no t’agrada estar malament, no t’agrada atacar a ningú
i que no t’agrada que ningú, sense fonament t’ataqui.

Segur que et deus barallar molt poques vegades, no?
I el meu amic va dir: mai.

Doncs continua patint quan et baralles, no tinguis por, perquè això vol dir
que per les poques vegades que ho fas, no passa res.

I és cert. Si som dels que no ens agrada barallar-nos, si sabem solucionar els
problemes amb un somriure, sospesant les coses i som dels que intentem evitar
que es barallin els que estan amb nosaltres, estem d’enhorabona!

No som febles, som bons.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada