L’esperança és una cosa bona, potser la millor de totes, i les coses bones mai morenStephen King

Avui us explicaré una intimitat:
Cada dia, quan em llevo, tinc per hàbit fer una mica de meditació. La faig assegut al menjador de casa, davant d’una finestra per la qual puc veure la sortida del sol.

Aquesta imatge em dóna força. És el començament d’un nou dia i amb ell el d una nova jornada plena de coses noves per encarar.
Fa uns dies vaig fer-ho, però el sol no es veia. Estava tapat pels núvols matiners, d’aquells que en diuen núvols baixos.
De tota manera em vaig situar al lloc de sempre i vaig mirar els núvols, sabent que el sol estava darrere. No el veia però hi era. Sabia que si esperava i em posava a meditar, igual que cada dia, el sol acabaria sortint.

I així va ser. Al cap de deu minuts els primer rajos es filtraven per una clariana.
L’espectacle era preciós.
I tot funciona igual a la vida.
Amb l’esperança, amb la constància i una bona disposició, qualsevol cosa acaba passant.

No, no hi ha que rendir-se mai. El sol al final va acabar lluint tot el dia, de fet va ser un dels dies més calorosos de setembre.
Potser hi vaig posar massa força i ganes de veure el sol?
No se….
Bon dia!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada