Les paraules amables obriran una porta de ferroProverbi turc

Aquest estiu vaig anar a les festes d’un barri de Barcelona. M’agrada passejar, riure, prendre una copa i ballar. La vida s’ha de viure.

Ens varem acostar a una barra, d’aquestes que instal.len al carrer, per demanar una beguda. Hi havia bastant cua.

La noia que atenia, cansada evidentment per tants dies de festa i tanta gent i estrés, tractava als clients que se li acostaven amb cara de pocs amics. La gent que anava amb mi varen fer comentaris sobre ella, sobre lo seria que estava i amb la mala gana que se la veia servint.

Jo els hi vaig dir que amb nosaltres seria amable. No ho van creure i, els hi vaig dir que si a mi m’atenia amb amabilitat, ells pagaven la meva copa.
Me la van pagar.

Que vaig fer? Res difícil.
Acostar-me somrient. Mirar-la als ulls, dir-li bona nit, posar un sisplau al davant de la meva petició i interessar-me per ella amb una pregunta tan fàcil com: “deus d’estar esgotada de tants dies de festa, no?”.

Una paraula amable, un somriure i les paraules màgiques de sis us plau i gràcies, obren les portes mes inaccessibles.

Si us plau, proveu-ho. Gràcies.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada