La vida és dolça o amarga; és curta o llarga. Què importa? El que la gaudeix la troba curta i el que la pateix la troba llargaRamon de Campoamor

Al llibre “L’art d’amargar-se la vida”, l’autor Paul Watzlanick ens parla de les coses que fem per aconseguir que això succeeixi.
Intenteu llegir-les amb sentit de l’humor i sigueu autocrítics al mateix temps. A veure en quantes us reflectiu.

Diu coses com:
-Fixa’t una meta i quan la tinguis no la gaudeixis perquè et marcaràs altra més difícil.
-Algú et mira pel carrer… segur que et troba horrible perquè no t’has maquillat o afaitat.
-Quan arribes tu, els teus dos companys deixen de parlar. Segur que t’estaven posant verd.
-Tot el que és bo, o és pecat o engreixa.
-No somriguis massa: semblaràs una persona ximple i, a més, surten arrugues abans de temps.
-Tot va bé? Aleshores has de tenir por del futur perquè tot el que puja baixa i tot el que va bé acabarà anant malament. Després ja serà catastròfic.

Creus que pots identificar-te amb alguna? Si és així prova a canviar-la.
Seràs més feliç a menys que siguis d’aquelles persones que els hi agrada amargar-se la vida.

No ho crec! Canvia-ho!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada