La vida canvia quan nosaltres canviem Andrew Matthews

Deixeu-me que avui basi la píndola en una petita història de Sogyal Rimpoché, un Lama Tibetà mestre de Lames, i que vosaltres tragueu les vostres pròpies conclusions del text.

Explica aquesta història en Rimpoché:

Primer dia: Baixo pel carrer. Hi ha un enorme forat a l’acera. Caic a dins. Estic perdut… em sento impotent. No es culpa meva. Trigo una eternitat a sortir d’ell.

Segon dia: Baixo pel mateix carrer. Hi ha un enorme forat a l’acera. Fingeixo no veure’l. Torno a caure dins. No puc creure que estigui al mateix lloc. Però no és culpa meva. Encara em porta molt de temps sortir-ne’n.

Tercer dia: Baixo pel mateix carrer. Hi ha un enorme forat a l’acera. Veig que està allí. Caic a dins de totes maneres… és un hàbit. Tinc els ulls oberts. Sé on sóc. És culpa meva. Surto immediatament del forat.

Quart dia: Baixo pel mateix carrer. Hi ha un enorme forat a l’acera. Passo pel costat.

Cinquè dia: Baixo per altre carrer.

Atreveix-te a fer canvis en les coses que no funcionen a la teva vida. Primer et costarà, però després tindràs la teva recompensa.

Bon dia!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada