L’esser humà que s’aixeca pot ser encara més gran que el que no ha caigut Concepción Arenal

Tot va  la mar de bé i de cop un dia,  paf! , passa alguna cosa a la nostra vida que ens trasbalsa.

Els pensaments negatius de l’instant fan que ho passem malament  i pensem que allò, aquell moment dolent, durarà sempre.

Però no, sempre acabem aixecant-nos.  Tenim un esperit de supervivència innat que fa que sigui així.

Si ara fem un repàs d’algunes coses que ens preocupaven  fa un any, per exemple, veure’m que algunes ja no ens preocupen perquè s’han resolt d’una manera o altra. Es a dir, que el patiment que varem tenir fa un any pensant en el que podia passar, ens l’haguérem pogut estalviar.

No vull dir amb això que quan ens passa alguna cosa dolenta i inesperada màgicament estiguem bé, no, això ja ho se. Però si que ens ajudarà recordar que allò, aquell patiment pel que sigui, acabara passant.

Les preocupacions es podem portar molt millor si pensem que tenen data de caducitat, si pensem que sigui com sigui, d’aquesta caiguda ens aixecarem,  com sempre.

Bon dia!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada