Hi ha un passat que va marxar per sempre, però hi ha un futur que encara és nostreFrederic William Robertson

Tenir records és molt maco. Recordar aquelles vacances, la cançó amb la que ens varem enamorar, el viatge que vam fer per primera vegada, aquella posta de sol que varem veure a Menorca o el sabor d’aquell plat que ens vam menjar sota la llum d’una lluna immensa al costat de la platja.

Si, tot això és molt maco, sempre que no hi afegim al darrere la frase de, “allò mai no tornarà, mai serà igual”.

Hi ha moments de suprema felicitat que ens tenen agafats de tal forma que no veiem que no ens deixen assaborir els instants actuals.

Si en lloc de pensar que allò ja no tornarà, pensem que el millor encara està per arribar, la nostra força, les nostres ganes de començar el dia es veuran multiplicades.

En Serrat deia allò de “Hoy puede ser un gran dia”, però recordeu que la cançó acaba diguen, “Y mañana tambien”.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada