Hi ha moltes persones que adquireixen el costum de ser infeliçosGeorge Eliot

Ostres, que forta la frase d’avui!
Hi ha persones que adquireixen el costum de ser infelices? Hi ha gent que vol ser infeliç??

No, no m’ho crec. I no m’ho crec perquè no és veritat. Ningú vol ser infeliç.
De fet tothom vol ser feliç, és la nostra missió realment: intentar ser feliços.

El que passa és que hi ha gent que ja ho té com a costum, perquè el seu dia a dia, envoltat d’infelicitat, ja l’han fet propi i els hi està bé.

Doncs si sou d’aquesta gent, de la que pensa que ja està bé així, que “per a què lluitar si sempre ha estat així”, digueu no. Reveleu-vos!!!

No deixeu que la infelicitat sigui una característica de la vostra personalitat. No ho permeteu!
Com? Doncs plantat cara a la tristor i disfressar-la d’alegria o, almenys de no-infelicitat.

Si us acostumeu a estar tristos, el vostre cervell es quedarà amb aquest concepte i ja s’habituarà a estar així.

Estar amb amics positius, mirar com somriu i juga un nen, escoltar música alegre, veure i llegir coses divertides, explicar acudits, escoltar-los, no jutjar cada cosa…. hi ha una quantitat increïble de coses a fer per arribar a la felicitat.

Espolseu-vos aquesta idea de la infelicitat i comenceu de nou a mirar amb il·lusió les coses.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.