Hem d’aprendre a ser els nostres millors amics, perquè caiem amb massa facilitat en el parany de ser els nostres pitjors enemicsRoderick Thorp

Recordeu la primera vegada que li vareu dir a una persona que l’estimàveu?
Si, aquella primera vegada que us vau declarar? Segurament no ho oblidareu mai, i potser us va sortir bé o potser no. Però el que realment és important és que us vareu atrevir a fer-ho, a declarar-vos.

I per què quan som mes joves ens atrevim, la majoria, a vestir com volem, a dir el que pensem, a comportar-nos com creiem que ens hem de comportar? Segurament perquè som uns inconscients.
Be, aquesta seria la resposta majoritàriament acceptada, però jo crec que és perquè no teníem cap dubte de què érem com érem i ens estimàvem i acceptaven així.
El “jo no puc fer això, jo no en se, a mi no em surt, jo no podria, faré el ridícul”… tot son idees enemigues del nostre jo, que ens frenen a ser com som. No parlo de què ens desfrontalitzem, però si de què pensem una mica mes com ho fan els adolescents. Si, encara que sembli estrany sentir això, si els observem, veurem que podem aprendre d’ells molt mes del que creiem.

Estimeu-vos tal i com sou, sigueu els vostres millor amics, perquè d’enemics, si en volem, la societat ja ens en regalarà uns quants.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada