Gaudeix de les petites coses, un dia pots mirar enrere… i adonar-te que eren les coses gransRobert Brault

Quan era petit vivia al meu poble, a una casa gran a la muntanya, des de la que es veia una panoràmica de tota la costa blanca. Aquella casa tenia un terreny enorme amb arbres, plantes i lloc suficient per córrer, jugar i passejar amb els gossos que teníem.

Vivíem tots els germans, amb els pares, i els nostres estius, amb els companys de les altres cases de vacances, estaven plens de festes i aventures. Tot allò estava present cada dia i no li donava importància.
Ara, al mirar enrere, veig que va ser molt maco i que aleshores no ho valorava, però m’ha servit per aprendre a donar importància a les coses diàries com mai ho havia fet.
Cada vegada que surto amb els amics, que visito llocs nous, que ric acompanyat, que sona una cançó, que veig un espectacle o que torno a veure als meus germans, valoro l’instant actual perquè el vull assaborir al cent per cent.
Us recomano que feu el mateix. Que de l’impressionant plat que és la vida, assaboriu cada ingredient, per petit que aquest sembli, perquè tots serveixen per donar-li un toc especial.

Avui, en record d’aquells estius, comparteixo amb vosaltres la sintonia de “Verano Azul”

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada