Ensopegar no és dolent. Encapritxar-se amb la pedra amb la qual s’ensopega si Anònim

La vida de qualsevol esser humà és plena de coses bones però també d’errors, d’ensopegades.

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra i ens atreviríem a afirmar que dues son poques.
Dels errors hi ha que aprendre però hem de saber com fer-ho.

No podem aprendre d’una errada si no apartem del nostre camí allò que ens fa caure. Sigui quina sigui la cosa, la idea, la persona, la forma de fer… Sigui quina sigui aquesta cosa i per molt que ens sembli que és la correcta, si no funciona bé, si ens fa caure de nou, hem de tindre la determinació i la valentia de treure-la del nostre camí.

Per exemple: no podem continuar pensant que una persona que ens ha fet mal o en fa anar malament és bona a la nostra vida. Al menys, si no volem apartar-la, hem de canviar la relació que tenim amb ella, la relació que ens fa ensopegar una i altra vegada.

Saber veure el que ens fa mal i tenir la capacitat de saber-ho apartar ens assegura que, al menys, amb allò no tornarem a ensopegar.

Comentaris

  1. ana

    muy buen reflexion

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada