En aquest segle acabarem amb les malalties, però ens mataran les pressesGregorio Marañón

L’altre dia veient el programa de TV3, “El convidat”, de l’Albert Om, de nou en Punset em va fer meditar amb una frase que deia: no tinc temps, però no tinc pressa.

NO TINC TEMPS, PERÒ NO TINC PRESSA.

Com moltes altres vegades em vaig quedar pensant en el que aquest científic/filòsof acabava de dir i en com aplicar-ho a la meva vida.

I ara, cada cop que vaig amb presses, que veig que no tinc temps, paro un moment, penso i em repeteixo per mi la frase: No tinc temps, però no tinc pressa.

Aleshores desaccelero, em torno conscient de què estic fent i aquesta calma momentània em desestressa i m’adono que no cal córrer tant.

Com sempre us convido a provar-ho. Quan sigueu conscients de què aneu estressats penseu que no teniu pressa. Us sentireu fantàstics.

Bon i calmat dia!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada