El que pensin de mi no es assumpte meuWayne W. Dyer

Si contínuament hem d’estar preocupats per allò que diran de nosaltres, que pensaran i com afectaran les nostres accions, no estem vivint la vida com voldríem.

No cal ni dir que hem de respectar als altres, no fer mal intencionat, intentar per tots els mitjans que aquells que ens envolten estiguin bé i no molestar. Però d’això a fer totes les coses pensant en què diran els altres, hi ha milers de kilòmetres de diferència: la distància exacta que hi ha entre ser feliç o no.

Jo, que vaig néixer a un poble de 5.000 habitants, recordo quan era petit com xiuxiuejaven entre els veïns quan passava algú que no havia feta allò que era correcte i recte. Potser allò només havia estat separar-se de la parella, portar un vestit dels que anomenaven extremats o descobrir que la tendència sexual no era la normal per a ells. Aquella gent havia estat infeliç al rebre aquelles crítiques.

Doncs, jo he aprés que el que diguin o pensin de mi, com diu el protagonista de la frase d’avui, no és assumpte meu. I mes si tinc la ment ben tranquil•la i se que no faig mal a ningú.

Us aconsello que feu el mateix.

Deixa un comentari