El més bonic de la vida és saber viure laAnònim

Aquesta píndola que avui sentiu la vaig escriure un diumenge del mes de gener.

Feia solet, bon dia, i vaig sortir a fer un tomb en bici.
Vaig arribar fins a la platja. Vaig seure a la sorra i vaig contemplar el que passava:
El cel blau i esquitxat per pocs núvols de cotó blanc. L’horitzó ben marcat per un blau més fosc i, passejant-se per la línia de separació uns quants velers. Les onades, més enfadades que a l’estiu, trencaven contra la sorra fent-se sentir.

Dues nenes que no els importava si era gener, perquè anaven en banyador, jugaven a xutar les onades i corrien, mentre els seus pares prenien el sol.

Tot era gran i immens i jo, davant d’aquella meravella no sentia necessitat de res més.
I amb això el que us vull transmetre és que hem d’aprendre a viure més els instants.
No puc estar davant d’aquest escenari que em regala la natura i estar pensant en què faré demà a la feina.

Viure el segon que mai es tornarà a repetir, cada instant.

Vivim cada experiència.
Viviu el dia d’avui!!

La vida es bella- Smile- Noa

Deixa un comentari