El do més gran de cada persona és el perdóAnònim

Avui, encara que a risc de semblar que estigui fent un sermó des d’un púlpit, us vull parlar del perdó.

Estar enfadat amb algú que ens ha fet mal ens fa sentir malament a nosaltres també. De vegades arrosseguem enuig molt de temps sense que ens porti a enlloc. Per què hem de passar aquests mals moments, aquest neguit innecessari si està en les nostres mans perdonar o no.

Quan sento la frase lapidària de “jo perdono però no oblido”, sempre penso el mateix: “Doncs pobre de tu, perquè seguiràs malament si recordes sempre el que ha passat”.

Potser no tot és perdonable però si és recomanable que sapiguem oblidar i perdonar algunes coses que, vistes amb el temps, no tindran cap importància i ens hauríem pogut estalviar una temporada de tristors i males cares.

Perdonar és sa. Demanar perdó també.

Avui em perdonareu que no acabi amb un amén.
Ho faré com sempre desitjant-vos una bona jornada!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada