Compte amb la tristesa. És un viciGustave Flaubert

Aquesta frase d’avui us pot sonar estranya, però deixeu-me que m’expliqui.

La tristesa és un sentiment que no ens agrada, en principi. Això és el que pensem conscientment però l’inconscient aquí treballa sol.

Si quan estem tristos se’ns acosta la gent per preguntar-nos com estem, ens visiten, es preocupen per nosaltres i intenten que estiguem bé i alegres, que és el que rep el nostre inconscient? Que si estem tristos ens fan més cas i ens fan sentir estimats.

Si, torno a dir que no és el que pensem, que no volem estar tristos, però l’inconscient juga amb nosaltres com vol.

Així doncs, el millor que podem fer és posar hora i data de caducitat a la nostra tristor i no deixar-la guanyar. Tenim tot el dret a estar tristos però fer-ho durar no ens beneficiarà i, de la mateixa manera que som nosaltres qui decidim quan deixem d’estar enfadats amb algú, podem decidir quan deixar d’estar tristos.

Si avui sentiu tristor, que us sembla si la feu passar en menys d’una hora?

Desitjo que ho feu així, us sentireu molt millor i ja tindreu una eina més per controlar la vostra ment.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada