Aviat es penedeix el que jutja precipitadamentPublio Siro

S’han escrit rius de tinta sobre el fet de jutjar i sobre els judicis rapits que fem sense parar-nos a pensar

Jutjar a primer cop d’ull és una tendència habitual en L’ésser humà i, moltes vegades, quan passa el temps i coneguem bé a aquella persona que hem jutjat, canvia la nostra percepció sobre ella i ens adonem que ens havíem equivocat.

Això passa amb les persones que acabem de conèixer, però el que és pitjor és que passi amb aquelles que fa temps que coneguem o que son amics nostres.

Mals entesos, missatges erronis, accions que no esperàvem… tot fa que jutgem, tot.
I aleshores, amb aquest judici als nostres amics, ens sentim malament. Doncs potser que abans de jutjar en negatiu, aclarim les coses i preguntem, no?

Sé que puc ser pesat amb aquesta recepta de preguntar i aclarir malentesos, però us asseguro que és la millor formula per evitar disgustos i, sobretot, per a ser mes i mes feliç.

Estàs enfadat amb algú que estimes i no has aclarit el que ha passat?
Doncs ara és el moment d’agafar el telèfon, fer una trucada des de la calma i preguntar i aclarir.
Segur que abans de deu minuts estàs rient de nou amb aquesta persona!

Bon dia!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada