Aferrar-se a la ira és com agafar un carbó calent amb la intenció de tirar-lo a una altra persona; tu ets qui acabes crematBuda

Tots tenim el ple dret d’enfadar-nos, de fet és bo fer-ho. De tant en tant treure el vapor de la cremor interna que ens ha produït alguna cosa que no ens agrada, és bo per a què no ens exploti a dins nostre.

Però agafar-nos a la ràbia, a la fúria i fer d’aquesta la nostra forma de defensa o d’atac, acaba per fer-nos mal a nosaltres mateixos.

És molt millor defensar-nos d’un atac des de la calma, fent servir la intel·ligència i les paraules justes, que fer-ho des de l’enuig amb la intenció de ferir.

Jo, personalment, sóc dels que es queda molt malament quan he tingut alguna vegada aquesta experiència, no m’ha servit de res perquè després m’he quedat aixafat. En canvi quan he sabut defensar-me des de la serenor, des del pensament tranquil i la pau, la meva reacció posterior ha sigut de tranquil·litat.

Recordeu que les paraules poden ferir molt mes que una fletxa, però si les sabem fer servir correctament també poden no ferir, però fer-nos guanyar la raó.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada